Publicaciones

El teatre, el nostre teatre, el teatre que millor coneixem, l’occidental, al qual assignem un segle, el segle V aC, i una ciutat estat de naixement, Atenes, ha estat sempre perseguit, assetjat, si no segrestat per una figura fantasmal que a les nit més destemperades apareix en qualsevol torrassa emmurallada de les nostres hui nacions estat. A aquest espectre li donem el nom de públic i està recorrent l’escenari. Pocs el miren de cara i molts, agenollats, obeeixen el seu mandat. La seua força és terrorífica. Actua sense pietat conra tot aquell que s’atreveis a desobeir-lo. En les societats liberals, entenguem liberalisme econòmic, aquesta presència és enlluernadora, tant és així que ens cega. No permet distinguir, o millor, diferenciar el que oculta davall la seua vestidura. Aquest fantasma anomenat públic es postula únic i real. Però cal desarmar-lo, descobrir-lo, desemmascarar-lo … (continuar llegint en PDF)